Serrat recita este poema. Editado por Pere Mas
Audio para escuchar o descargar
Les minves de gener
Com al mig de l’hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l’aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d’esclatar en verdor les branques nues,
que l’horitzó ha d’omplir-se d’orenetes,
i que s’ha d’embaumar tota la terra.
No sents una frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llança’t, doncs, al carrer: si t’hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n’és dia.
Som al mig de l’hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n’és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d’hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna
Traducción:
Las mermas de enero
Como en medio del invierno la primavera,
así el cielo hoy, y el sol y el aire,
abre de par en par balcones y puertas
y llena la casa de luces, aimia.
Gloria de los ojos el cielo, del pecho las auras,
son hoy. Hasta cada momento parece
que han de estallar en verdor las ramas desnudas,
que el horizonte debe llenarse de golondrinas,
y que se embaumar toda la tierra.
No sientes una inquietud, mujer? Di:
no te sientes la primavera en las entrañas?
Lánzate, pues, en la calle: si te encontrásemos,
tiene daría un beso en medio de los labios,
delante de todos, sin vergüenza
de besar y ser besado, que hoy es día.
Estamos en medio del invierno: ayer helaba,
mañana las nieves blanquear la sierra.
La primavera está lejos del tiempo adentro,
pro un día como hoy es la promesa.
Si promesa tú me fosas, querida,
ya ninguna de invierno en mí cabría,
ni ahora, ni después, ni nunca, que llevas
tú dentro los ojos la primavera eterna.